Opinió

És fàcil, i funciona!

Els docents de filosofia i valors ètics som conscients que entre la teoria i la realitat hi ha distància: expliquem idealismes i utopies que, potser, no són pràctics i no resolen situacions concretes i reals. Certament, també els filòsofs i altres líders morals han dissenyat principis ben operatius: ¿ajudarien a arreglar el semàfor que bloqueja la cruïlla, a estalviar aeroports sense vols o a bloquejar la corrupció sistèmica?

N’assenyalo tres, ben fàcils: la “regla de plata” (Hil·lel l’Ancià, s. I aC), de no fer als altres el que no voldries que et fessin a tu; el “vel de la ignorància” (Rawls, s. XX) que fa que la posició de qui decideix sigui imparcial; o el fi no justifica els mitjans (contra la proposta de Busenbaum, s. XVII).

Però, sobretot, en proposo un de molt més fàcil, i que rutlla bé: “viu tu” allò que has dissenyat o que cal pagar. En concret: ves pel carril bici mal construït, pateix l’embús del semàfor mal regulat, paga tu les pèrdues d’inversions capritxoses o interessades, sigues el refugiat del vaixell al qual no donen un port segur.

M’entenen, oi? I funciona!

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.