Unió o dissolució

No podem enyorar apel·latius com el de separatistes, en dates com la de l’atemptat del 17-A del 2017, i el dolor de les víctimes, 16 morts i centenars de ferits corporals, morals i psicològics. No cal ser expert criminalista, cal en primer lloc cercar els beneficiaris, segur que no són individuals, la tragèdia aclareix que hi ha interessos tanmateix espuris d’una bastardia execrable, provenint d’intencions malèfiques d’alta jerarquia. Del separatisme Espanya en sap el regal de Gibraltar als anglesos, el rei Felip IV, regalant Catalunya Nord, en són dos entre d’altres. Vol unió i obre camí a la dissolució de la monarquia. El mot dona prestigi ben usat, quan és línia directa a l’indefens poble. I tanmateix per l’èpica militar. El rei, li dic Felip V+I, vol entrar a la història amb sagrades maniobres maquiavèl·liques. Fer inútil el referèndum de l’1-O del 2017 abans de celebrar-se, va eixir-li a l’inrevés. El poble va guanyar, és el que quedarà a la història. Les garrotades les pagarà Espanya.