El Sr. Cuyàs i el beure a morro

Aquesta, a la meva manera de veure, és una de les tantes demostracions de la degradació dels costums en què estem submergits. Podríem citar una llarga llista: els tatuatges al cos, el penjar-se argolles al nas i les orelles, el vestir cada cop més informal, amb robes envellides i destrossades, el comportament de la canalla amb la inhibició dels pares, fins a l’extrem que ja hi ha hotels en què no permeten menors de dotze anys, els festivals dits “musicals” on milers de persones a peu dret salten, bramen, xisclen, barrejats, amb alcohol inclòs, acompanyats d’uns teòrics músics, que fan el mateix amb uns sons que fa mal a les orelles, la proliferació de les drogues, etc., etc. Jo diria que estem dins del cicle de caiguda que l’Arnold Toynbee va descriure en el seu Estudi de la història: “Les civilitzacions, neixen, creixen, arriben al zenit i cauen fins a desaparèixer.”