Tan a prop i tan llunyanes

Intentaré explicar el que m’ha mogut a escriure aquesta semblança entre les dues entranyables ciutats que per mi són on visc i la meva capital: Sant Joan Despí i Barcelona. Concretament, el meu vell poble, avui ciutat de més de 35.000 habitants, només el puc lloar, pel que fa a ben cuidat, net i endreçat en general, amb zones verdes de qualitat i centres cívics moderns a cada barri. Parer generalitzat entre els santjoanencs, si bé és acceptable qualsevol opinió o crítica, i sempre hi pot haver mancances i també altres parers. Comparo la veïna Barcelona, cap i casal on de fa temps sembla que una deixadesa creixent i manca de neteja es va fent palesa progressivament. El Raval és un exemple on els racons i carrers estan deixats, pintats, cosa també extensible al barri de Gràcia que he visitat aquesta festa major per gaudir dels seus carrers engalanats; crec que aquesta antiga vila amb personalitat pròpia mereixeria més atencions municipals. I un altre exemple flagrant: les places d’ambdós costats de l’estació de Sants, lloc de rebuda de centenars de visitants i entrada a la capital, ofereixen al visitant un aspecte de deixadesa i obra inacabada. Barcelona, posa’t les piles que et fan molta falta!