Les sentències: o ara o fins d’aquí a vint anys

En primer lloc voldria assenyalar la bona feina feta aquest estiu per la bona gent de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i la Crida Nacional per la República. No han fet vacances i han treballat per l’absolució dels presos fins a culminar amb el suport de l’Associació de Municipis per la Independència en la proppassada diada nacional de l’Onze de Setembre. I han fet molt bé. Vull dir que la feina important en el temps per la llibertat dels presos catalans és ara i després de les sentències de manera immediata si són condemnatòries, és clar.

Perquè poden condemnar-los de quinze a vint anys de presó. I què haurem fet? És ara que ens hem de moure, per dignitat i per solidaritat. Ho hem de fer la gent autoorganitzada i al marge de les cúpules cagadubtes de partits cada volta més obsolets. Perquè, a veure, què reivindicarem fins d’aquí a vint anys? Un indult reial que significa admetre la culpa i demanar perdó? Una amnistia, no prevista legalment i que requeriria d’una majoria a les corts generals?

Així doncs, movem-nos ràpid i movem-nos bé, amb accions empàtiques, contundents i mediàtiques. Que mai ens puguin dir: i tu, on eres i què feies quan sentenciaven els nostres presos polítics catalans? Moltes gràcies i bona sort!