Opinió

Morir al nostre país

A l’agost va morir la meva esposa a Vilafranca. Volíem que tot fos auster, bonic i digne. A la funerària vam demanar el “servei bàsic”, un preu total de 2.080,11 euros. Però no s’hi incloïa la sala de vetlla, que valia 679,84 euros ni la incineració i l’urna més senzilla: 868 euros més. El resultat va ser de 3.600,80 euros. Vull remarcar la immensa pressió emocional en el moment de decidir. És molt dur decidir que “no vols” que l’“arreglin i maquillin”. És molt dur dir que vols el fèretre més barat. M’imagino que qui no ho té molt clar, hi cau. Preguntes: Tothom té dret a un enterrament digne? Qui no pot pagar 679,84 euros no té dret a fer una vetlla al tanatori? El “servei de condicionament i enferetrament” pot valdre 368,81 euros? Incinerar un familiar és un luxe? L’Estat ha de clavar el 21% d’IVA? No hauria de ser el servei funerari un servei públic, digne i de qualitat, com ho són, sortosament, la sanitat i l’educació? Amb aquest escrit he volgut explicar un cas absolutament real i recent. La meva esperança és que animi altres persones a denunciar-ho i les forces polítiques d’aquest nostre país a plantejar molt seriosament el tema i a posar-hi remei, a curt i a llarg termini.

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.