Opinió

Volem la independència?

Volem la independència, els catalans? El títol ja pot obrir debat, oi? I no dic la majoria de catalans; ho dic així, en general, els catalans… O potser ja ens conformem amb tot un seguit de coses amb les quals ja acceptaríem de seguir pertanyent a Espanya? Reconèixer que som una nació (que vol dir alguna cosa més que ser una regió, un territori…) que es mereix un tracte diferent al d’Extremadura, per exemple (i dic Extremadura perquè és el que va dir en Sánchez l’altre dia…), un pacte fiscal ajustat al que som i representem dins de l’Estat (concert econòmic com al País Basc, ja fem tard, oi?), un català reconegut i protegit, i utilitzat de forma normal i habitual a l’escola, en la sanitat, en la justícia; poder jugar i competir internacionalment amb seleccions catalanes, fer festa per Sant Esteve (i poder no fer-ne el 12 d’octubre), poder anar a buscar bolets quan sigui l’època (perquè tal com anem potser també ens ho acabaran prohibint…), gaudir d’una televisió pública competitiva (vol dir, doncs, amb pressupost) i lliure (és a dir, que no estigui fiscalitzada des de fora per no sé qui; ni tan sols per una comissió parlamentària d’aquí), gaudir de prou oferta en mitjans de comunicació en català, púbics i privats, que no ens toquin la immersió lingüística, poder prescindir de la Guàrdia Civil (això, difícil, oi?), o com a mínim si els dius “bon dia” o “gràcies” que no et muntin un consell de guerra, com passa ara! I més: poder desenvolupar una política internacional d’acord amb els interessos catalans (que no ha de ser mai forçosament en contra dels interessos espanyols); poder fer referèndums vinculants tan sovint com calgui, i per decidir i opinar sobre qüestions del nostre (vull dir català) interès general; poder parlar en català a les institucions europees, que no hi hagi presos polítics, que els estudis universitaris siguin accessibles per a tothom i que no es perdi talent per culpa d’unes taxes massa cares, que el servei de rodalies funcioni bé (no caldria molt bé; amb bé ja faríem, per ara...) Eh? Que tot això és utòpic? Que tot plegat és fer volar coloms? Que és impossible tot aquest paquet? Doncs sí: volem ser independents (d’Espanya), els catalans, (ho hauríem de voler tots!) perquè ho volem tot, el que acabo d’enumerar… Perquè molt estrany no és, no? El que és estrany és que ho hàgim de reclamar! Ho reclamem amb prou força i vehemència?

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.