Opinió

Paradoxes

Es defineix la paradoxa com una afirmació que sembla contradictòria o que va en contra del sentit comú; en general, es pot dir que s’aplica a situacions d’incoherència. Com exemple, faré referència a la pel·lícula dels germans Marx –Sopa de ganso– en què un d’ells, en una de les seqüències, deia: “Si ens troben estarem perduts.” Per tal d’il·lustrar el tema, posaré dos exemples de proximitat: 1) Si, a qualsevol persona, li ocupen el seu habitatge, per tal de poder-lo recuperar ha de demostrar, davant la justícia, que n’és el propietari o propietària. Arribats a aquest punt, no és cap secret –però sí un misteri– que el procés iniciat per tal de poder executar la desocupació ha de superar tot un seguit de traves de tipus legal gairebé surrealistes. En canvi, no deixa de sorprendre que, quan es tracta d’un desnonament, el procediment sigui just el contrari i i s’actuï sense cap mena d’impediment i amb la màxima celeritat. 2) Pel que fa a la presumpció d’innocència, sembla que l’acusació no ha de demostrar la suposada culpabilitat, ans al contrari, és l’acusat o acusada qui ha de demostrar la seva qüestionada innocència. Davant d’aquesta concepció processal injustificable, també resulta paradoxal la rapidesa, o no, amb què es procedeix, sempre, en funció de la tipologia dels casos susceptibles de ser jutjats. No es pot negar que el dia a dia ho confirma plenament. Així doncs, segons aquestes realitats, la simbologia de la ceguesa i la balança en equilibri deixen de tenir sentit i, com a conseqüència, la justícia perd la credibilitat que li hauria de ser inherent. Tot plegat, per reflexionar i preocupar-se, oi?

Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.