Opinió

“No hi ha diàleg perquè l’Estat té por?”

La democràcia ben entesa es fonamenta en el diàleg. Per entendre per què l’Estat es nega a dialogar amb el sobiranisme ens hem de situar a l’any 1714, quan les tropes borbòniques del rei Felip V –avantpassat del rei Felip Vl– van prendre el control de Catalunya. Des d’aleshores l’Estat no ha escatimat esforços per mantenir-la dins d’Espanya. L’any 1842 el general Baldomero Espartero –regent d’Espanya–, després d’efectuar un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat comtal, va pronunciar una frase que ha quedat fixada en la història i que reflecteix la relació entre l’Estat i Catalunya: “Pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada 50 anys.” I ja l’any 2012 José Ignacio Wert –ministre d’Educació i Cultura– va declarar: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans.”

La por i la violència solen anar agermanades i Espanya –que no és un país prou ric– possiblement tem la independència de Catalunya i un “efecte contagi” a València i les Illes Balears, territoris que, a més de compartir l’idioma, són pròspers i per tant sobiranistes en potència.

Així s’explicaria la lenta construcció del corredor mediterrani –que avança a pas de cargol– i l’absència incomprensible d’una connexió d’AVE entre València i Barcelona.

Aquesta temença també legitimaria el recurs discrecional a tot un ventall d’actuacions destinades a desacreditar i atemorir el sobiranisme i –si molt calgués– a cometre un cop d’estat, perquè mentre els poders fàctics segueixin tenint por sempre preveuran la violència com una opció.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.