Opinió

La justícia, un instrument de poder

Quan la justícia, entre cometes, es transforma en un instrument de poder, l’Estat deixa en mans dels tribunals les polítiques que s’haurien de resoldre en seu parlamentària, el diàleg, el consens i els acords. D’exemples en tenim i val la pena recordar els tribunals de la Unió de Repúbliques Soviètiques, els de l’Alemanya nazi, els de la Itàlia de Mussolini i els de l’Espanya franquista avui encara en vigor.

Desgraciadament l’ombra de les polítiques de l’ahir enfosqueixen les d’avui, per exemple el Tribunal d’Ordre Públic conegut com a Audiencia Nacional, res ha canviat quant a formes i continguts, només les persones i per edat. Els cinc principis bàsics que delimiten la separació de poders en l’Espanya actual s’han difuminat en un núvol tan fràgil que la sequera política no deixa de ser una realitat que devalua el propi sistema polític.

La manca de separació de poders ha desvestit la justícia dels següents principis, el d’imparcialitat, el d’independència, el de la responsabilitat i el de la legalitat, fent bona aquella frase del dictador: “Lo he dejado todo atado y bien atado.” Resumint, també la immobilitat, que no deixa de ser el cinquè principi, el que ho fa trontollar tot.

Sant Just Desvern (Baix Llobregat)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.