Contaminació lingüística

Quan escolto les encertades orientacions sobre el temps dels nostres bons experts de TV3, espero que ens informin en un català correcte. Així, per dir-nos quan pot arribar a pujar o baixar la temperatura, confio que se serviran d’expressions com “ben bé”, “a tot estirar”, “pel cap baix”, “com a màxim”, posem per cas. Doncs no, solen fer servir el castellanisme “com a molt”. Quan ens volen indicar que el temps empitjora o millora, tenim en català mots com “millorarà”, “empitjorarà” o altres expressions ben nostres com “farà més fred”, “augmentarà la calor”, “tindrem bon temps” o “el temps serà més cru”, i així moltes d’altres. Però no les fan servir, prefereixen les expressions castellanes “anirà a pitjor”, “anirà a millor”. A tots ells i a elles els ho he sentit dir, i diàriament.

El problema que l’ús d’aquests castellanismes per part de la gent televisiva del temps fa que, sense adonar-nos-en, ho acabem copiant; fins i tot en el vostre diari, en un rètol a primera pàgina, ho heu fet servir quan reproduíeu unes paraules de Lluís Llach. Això em fa pensar que si seguim per aquest camí, aviat no sabrem quina llengua parlem.

Des d’aquestes línies us demano a tots, sobretot a aquells que sou correctors de periodistes, de locutors, que feu l’esforç d’orientar bé, de corregir si cal, aquells que s’han encomanat maneres foranes de parlar. És la nostra llengua la que cal que usem amb correcció, i també que pronunciem correctament els mots. Amb això us vull demanar, locutors, tertulians, periodistes esportius sobretot, que us fixeu bé que “pressió” s’escriu amb dues esses i cal pronunciar-ho amb un so sord que no és el mateix que si hi figurés una sola essa, so sonor; igualment quan empreu mots com “impressió”, “expressió”, “repressió”, però no “fusió”, “difusió”, “infusió”. També el mot “disseny” és igualment escrit amb dues esses, i mai l’hi he sentit pronunciar, com “alcaldessa”, “duquessa”, “baronessa”, “comtessa”, “poetessa”, però no “marquesa”, “princesa”.

Pel que fa als locutors esportistes, els pregaria d’evitar expressions com “venia de...”, ja que en català tenim “acabava de...”, i que pensin que en català només tenim una esquena i per això cal evitar de dir “a les esquenes de...”. És en castellà que cal dir-ho en plural, ja que ells parlen d’“espaldas”, i d’espatlles ells en tenen dues, com nosaltres.

Confio que anirem vigilant la nostra parla, i només perquè és la nostra. Que no ens la prenguin, si us plau.