Desequilibri territorial

El panorama polític del país ens dona cada dia l’oportunitat de comentar fets i situacions de gran transcendència, les últimes trepitjant les anteriors. Pensava referir-me al que ha passat en el Parlament Europeu i a la retirada, a càrrec del seu president, David Sassoli, de l’acta de diputat i de la immunitat parlamentària al vicepresident del govern de Catalunya Oriol Junqueras. Creia que a qualsevol persona amb un mínim de criteri democràtic li semblaria inversemblant que ningú, ni que sigui el president del parlament, tingués l’atreviment de prendre-li uns drets que havia adquirit per la decisió lliure i democràtica dels votants europeus.

La portada del seu diari de diumenge, fent esment de la situació dels milers d’habitants de petits pobles de Catalunya que ja no disposen d’oficines bancàries ni de caixers automàtics i es veuen obligats a fer llargs desplaçaments amb cotxe per fer qualsevol gestió personal o simplement per procurar-se diners en efectiu, em porta a reflexionar sobre el problema de base, que no és altre que la pèrdua de població d’aquests pobles versus l’augment de les grans concentracions urbanes. No són tan sols les oficines bancàries les que desapareixen: ho fan també el petit comerç, orfe de clients, els centres culturals i d’esbarjo, els serveis sanitaris bàsics. Em podria estendre, perquè la llista és molt llarga, però la conclusió és molt breu i se’n diu desequilibri poblacional o del territori. Les conseqüències d’aquesta situació són molt greus i tenen una relació directa amb el canvi climàtic, amb l’abandonament de camps i boscos i l’increment del risc de grans incendis, amb la salut de les persones que hi viuen, especialment les més grans, i amb el futur dels més joves, obligats a fugir d’uns pobles on no troben cap oferta professional. La qüestió és si aquesta situació és irreversible i el futur ens porta, sense remei, a viure amuntegats en grans concentracions urbanes, mentre la resta del país es converteix en un desert de boscos i camps erms. Jo crec que no. Qualsevol govern que tingui al cap la idea d’un país global i equilibrat, legislarà en conseqüència i adoptarà mesures positives –econòmiques, fiscals, de manteniment i creació de serveis públics– que afavoreixin la fixació de les zones rurals i fins i tot la reversió del problema. Si no és així, un dia, dels nostres pobles, només en parlarem en passat.