Teranyines del silenci

De les disset comunitats –autònomes?, res a veure amb un estat federal–, dotze reben més del que aporten, i això no només és excessiu, sinó que demostra una falta de responsabilitat política, empresarial i col·lectiva. Un veritable autonomisme exigeix responsabilitat i treball pel progrés. Exigeix un canvi social. No es poden comprendre i tractar els problemes contemporanis si persisteixen les etiquetes tradicionals i els eslògans desgastats d’èpoques anteriors.

Per què hi ha dotze comunitats que reben més del que aporten, i a sobre algunes encara tenen superàvit? Ningú no ho sap. Silenci tant del govern de l’Estat com dels autonòmics, la qual cosa provoca un greu desequilibri econòmic i social, principalment a Catalunya, que ja no pot aguantar tanta irresponsabilitat i insolidaritat. També ho provoca a Europa, que ha tornat a renyar l’Estat espanyol pel seu esborrany pressupostari.

Cap estudi, cap informe del govern de l’Estat, cap mesura correctora tampoc d’aquestes comunitats, les seves universitats, els organismes econòmics i les organitzacions empresarials.