La música, els malalts i les feres

Acabo de llegir coses del musicòleg Paulo Lameiro. Afirma que la música funciona. La música és terapèutica. Proporciona benestar. I pot proporcionar alleujament i facilitar la millora. Va bé per als bebès, i per als autistes, i per als que senten dolor, i per als malalts terminals, i per als presos. La musicoteràpia no cura, però sí ajuda. [...] Malgrat aquesta aportació, jo crec que hem d’estar d’acord amb l’administració: treure les falses teràpies dels hospitals i de les universitats és un objectiu correcte. De totes les pràctiques de dubtosa utilitat, se n’han fet dues llistes: una llista amb les clarament falses i una altra llista sobre les quals cal saber-ne més. La segona llista conté les que tenen algunes publicacions científiques on es reconeix que poden ajudar: “La pràctica de les agulles, la de la música, la del riure, la de les herbes, la del massatge i altres.” [...] En aquest interessant debat, sobre la no-ciència i la ciència, entre el que és irracional i el que és raonable, ens trobem una teràpia que es resisteix a ser exclosa de la llista de les útils, l’homeopatia: “Els medicaments homeopàtics, en dosis altes, provoquen la malaltia. En dosis baixes les curen.” [...] Costa d’entendre, això! Veritat?