Dos dies, sí. Tres dies, no

A mitjan gener en Jordi Cuixart va deixar la presó de Lledoners amb un permís de 48 hores. A finals de gener el jutge va donar la raó a la fiscalia de Barcelona per denegar-li un permís de 72. El pretès enraonament en què es basava el jutge és “l’absència de penediment” per part del pres, al qual, segons el fiscal, “li cal un tractament per superar les distorsions cognitives”. O sigui, que se’l tracta com si fos un malalt mental. Em fa fàstic el fet que a Espanya les presons es denominin encara al segle XXI “centres penitenciaris”. Tanmateix, aquest concepte de la presó provinent del temps i de la mentalitat de la Inquisició és particularment fastigós quan és qüestió d’un suposat crim ideològic. Es tracta d’un concepte de la legalitat que, al segle XX, es va lluir de debò amb el nazisme i l’estalinisme. Queda ben patent que la diferència entre aquests dos i tres dies de permís es deu a una arbitrarietat salvatge, per no dir criminal. Això sense tenir en compte que en Jordi Cuixart mai hauria hagut d’entrar a cap presó i que té una salut mental de ferro.