El lector escriu

Nostàlgics de la Santa Inquisició

Al llarg de la història de la humanitat, en nom de les diferents versions de Déu, s’han portat a terme accions d’allò més luctuoses a l’empara d’institucions creades i comandades per ments perverses. Amb massa freqüència, els poders religiosos i polítics s’han conxorxat per tal de defensar interessos que res tenien a veure amb l’esperit i molt amb la matèria. La mal anomenada Santa Inquisició n’és l’exemple més representatiu, i el mal que va fer des dels seus orígens no és digne ni d’oblit ni de perdó. Els tribunals del Sant Ofici pretenien que els acusats abjuressin de les seves idees o creences en unes cerimònies solemnes anomenades actes de fe. Les suposades confessions dels reus –heretges– no eren cap altra cosa que el resultat de tortures que es practicaven mitjançant un instrumental dissenyat per tarats mentals amb el vistiplau dels inquisidors, personatges degenerats vestits amb hàbit religiós i suposats defensors de la fe. Al segle XXI, els actes de fe estan fora de lloc i pretendre fer abjurar també. És per això que hi ha fiscals que haurien de reflexionar sobre quina és la seva funció, perquè oposar-se al compliment de drets i beneficis previstos per llei no és fomentar la justícia, és tortura psicològica. “Doneu-me dues línies escrites a puny i lletra per un home honrat, i trobaré en elles motiu per a fer-lo engarjolar” (cardenal Richelieu, 1585-1642).

Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia