El lector escriu

Pensionistes empobrits

Espanya és capdavantera en treballadors i joves que, malgrat tenir una feina, són pobres de solemnitat; i no cal dir els milions de pensionistes que es veuen obligats a sobreviure amb unes pensions de misèria. Un cop són elegits, els nostres governants ja es consideren propietaris dels nostres vots. Des del moment d’haver emès el nostre vot, els ciutadans ja esdevenim orfes. El nostre vot passa a ser propietat del polític de torn, ja pot fer i desfer tot el que vulgui perquè ho fa sota la nostra responsabilitat. On queda el nostre compromís, un cop hem votat?

La infinitat de manifestacions dels pensionistes per la Pell de Brau, persones humils i grans, amb pensions molt minses, que a penes poden sobreviure, són ignorades del tot. Els manaires són molt diligents a l’hora d’apujar-se el seu propi salari, però fan molt el ronso a l’hora d’augmentar un euro les pensions dels jubilats, que amb prou feines poden sobreviure amb la seva paga mileurista.

L’eixam de periodistes que acudeixen a les rodes de premsa i entrevisten els governants haurien de ser més agosarats, plantar cara a la mentida compulsiva, i obviar els polítics que només contesten les preguntes quan els interessa. La bona gent s’hauria d’adonar que, massa sovint, és utilitzada pels servidors públics per seguir els camins que ells dissenyen. És clar, ho fan de forma subtil, sense que la majoria dels votants se n’adonin. Com molt bé va sentenciar Albert Einstein, “la debilitat d’actitud es torna debilitat de caràcter”.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia