En Kirk Douglas i el poble d’Anglès

De la postguerra fins ben entrats els anys noranta, a cada poble de la província hi havia un o dos cinemes. En els registres del gremi dels anys setanta, on el president era en Narcís Agustí, hi havia 141 pantalles cinematogràfiques, que no era poc. A quasi totes elles, amb la màgia del 35 i les seves 24 imatges per segon, es veia reflectit en Kirk Douglas protagonitzant diferents papers, a voltes com a esclau gladiador (Espartaco), com a militar (Senderos de gloria), com a Van Gogh (El loco del pelo rojo), etc...

Però el que molta gent no deu saber és que un dels xofers d’en Kirk Douglas quan aquest estava rodant o de gresca per terres gironines era el polifacètic Miquel Barcelona d’Anglès, que el portava a tot arreu. Barcelona també va ser xofer de Frank Sinatra, de Josep Pla, d’algun militar i de prestigiosos religiosos del moment.

Ja ho veieu, un xofer d’Anglès que es feia amb la jet-set del moment i que no pocs secrets guardava en un temps malauradament enyorat.