El lector escriu

El Liceu i el llaç groc

Diumenge 1 de març. Lloc: Teatre del Liceu de Barcelona. Els cantaires de l’Orfeó Català no van poder lluir el llaç groc reivindicant la llibertat dels presos polítics. Era el dia en què l’orfeó reforçava el cor de l’entitat, interpretant una simfonia coral, la número 2, Resurrecció, de Mahler.

Aquest fet, insòlit en el món de la cultura, era precedit, segons el “desmentit” després publicat per l’entitat, per la gestió d’un membre del comitè d’empresa del cor, instant el departament artístic a evitar-ho. Aquest ho va comunicar a l’Orfeó i, en nom d’una “neutralitat” que sempre va en la mateixa direcció, el llaç groc normalment mostrat pels cantaires va ser prohibit al nostre estimat Liceu, quan ha estat present a tants auditoris del món.

La neutralitat, encara més dins del món de la cultura, es basa en no incidir en temes com aquests. Els cantaires poden lluir el llaç del color que creguin convenient: tant li fa si és groc, lila, verd o arc iris. O cap, si així ho han decidit! Mentrestant, els sindicats s’han d’ocupar de temes laborals, sense interferir en qüestions tan alienes. Un representant sindical pot traslladar a l’empresa les seves dèries tant com vulgui, però una altra cosa és que l’empresa li faci cas, i això és el que va passar al nostre estimat Liceu, amb una decisió que va ferir molts socis, un públic concret i gran part dels ciutadans de Catalunya.

Reclamem que s’assumeixin responsabilitats per part de qui pertoqui i que es demanin les disculpes pertinents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia