Coronavirus?

El món no sé pas si gira rodó... o si potser ja ha deixat de girar... De fet, de girar, deu girar perquè veiem el sol i la lluna cada dia que passa... No seré jo qui digui que això del coronavirus no és per a preocupar-nos... o que se’n fa un gra massa... o que no ens ho ha explicat tot encara... No, no; hi ara! Jo miro de rentar-me les mans sovint, i esternudar i tossir amb l’avantbraç al davant (no amb el colze... algú pot posar el colze davant de la seva boca?) Poca cosa més puc fer... Però ara pregunto (i potser soc titllat de demagog, ho assumeixo): quants nens moren de gana cada dia? Quants milions de persones són víctimes de l’explotació sexual forçosa? Quants milions de persones no tenen accés a l’aigua potable? Quants nenes i nenes són víctimes de l’explotació laboral al món? Quants milions de refugiats hi ha escampats arreu? Quants milers o milions de persones tenen la SIDA? Podria seguir enumerant i preguntant però no ho faré... Sembla que ara toca fer recompte de persones afectades, hospitalitzades, confinades, contagiades, mortes per aquest coi de virus. Que si ha estat un brot local o importat d’alguna zona de risc. I tot plegat acabarà tenint greus implicacions en l’àmbit econòmic, que acabarem pagant tots (com sempre...) A on arribarà tot això? I fins quan? Potser sí que hem de demanar que el món s’aturi un moment per baixar i prendre l’aire... Com diu aquell: el món s’enfonsa i jo no trobo el tap!