La caixera del súper

Tinc tot el meu respecte a tot el personal sanitari que ha estat a primera línia en la lluita contra la Covid-19 i he sortit cada dia a aplaudir-los. Tota la meva admiració també pels educadors i les educadores que estan treballant en una situació molt adversa per seguir educant els nostres nens i nenes. Però avui vull també dedicar la meva admiració a tota una altra gent que també s’ho mereix i de la qual se’n parla molt menys. Vull parlar de la caixera del meu súper. La caixera del meu súper ha seguit treballant des de la declaració de l’estat d’alarma amb tota la tensió afegida d’haver de treballar 8 hores diàries amb mascareta, havent de desinfectar cada dos per tres, intentant, a més a més, amb les seves companyes organitzar les entrades i la circulació de clients i clientes per impedir la propagació del virus. La caixera del meu súper cobra, amb sort, un sou d’uns 1.000 euros i té 2 fills. Com que està obligada a treballar i no té cap altra alternativa, deixa els fills amb uns avis que probablement són població de risc, però no li queda cap més remei. La caixera del meu súper sempre té un somriure per a tothom i quan li preguntes com se sent et respon que aquesta és la seva feina i és el que li toca fer. La caixera del meu súper mai es manifestarà amb una bandera, no és una heroïna, però representa com ningú la dignitat dels treballadors i les treballadores d’aquest país. Menys patriotes i més caixeres de supermercat.