Galopant infantilització de la societat

Marcel Danesi, professor d’antropologia, autor del llibre Forever young (“Jove per sempre”), diu de la societat, l’actual: “L’adolescència s’estén avui en dia fins a edats molt avançades, i genera una societat immadura, uns subjectes que exigeixen cada vegada més de la vida però que, paradoxalment, entenen cada vegada menys el món que els envolta. Meditar no entra entre les seves prioritats.”

Galopant infantilització de la nostra societat, doncs? Sembla inversemblant que aquesta síndrome (una mena de pandèmia) pugui seguir avançant en una societat com la nostra, tot i haver entrat plenament en el segle XXI, una etapa de la nostra vida, la qual s’ha anat infantilitzant a passes gegantines. I no sembla que tingui fàcil solució, l’assumpte. Ni a curt ni a mitjà termini s’albira que es pugui capgirar aquest corrent malaltís que, a poc a poc, però sense pausa, envaeix i deteriora greument la convivència humana.