Cornut i pagar els deutes

Vas a la feina i quan tornes cansat d’una jornada laboral et trobes la casa ocupada per una parella amb dos fills etiquetats d’extrema vulnerabilitat. Tu, l’amo del teu únic habitatge, al carrer amb un sou que no et dona per a un lloguer i has d’anar a viure sota un pont, això sí, continuant pagant la hipoteca. No els tanquis l’aigua, ni la llum ni el gas, pots rebre de valent malgrat que els costos vagin a càrrec teu. Cornut i pagar el beure. La llei de l’habitatge, la justícia i la policia no cal etiquetar-les, s’etiqueten elles mateixes i amb una paraula que no té sinònims. El dia que la violència del violentat per una justícia tercermundista faci un disbarat, ens posarem les mans al cap de pensar que la culpa no és del propietari de l’habitatge robat, sinó d’unes lleis injustes i decebedores. A un lladre se l’empresona, però si es roba la intimitat, el que representa un estalvi de vida, un habitatge que t’ha costat més que la sang, no passa res, la justícia t’ha donat garrofes a canvi d’un bon peix, i a callar, que per molta raó que tinguis les lleis de moment se’t giren d’esquena.