Taxa a l’aigua

He rebut d’Aigües de Barcelona la factura corresponent al consum del 6 de maig al 6 de juliol. Una carta adjunta ens informa que s’hi ha afegit, per disposició de l’Ajuntament, una nova taxa pel “servei de recollida de residus municipals...”. M’afanyo a buscar la factura anterior i, efectivament, a més de la “taxa metropolitana per tractament de residus” hi ha la nova, la “taxa de recollida de residus municipals...”. Va quedar aprovada el 28 de febrer en el ple del Consell, per tant res a dir, en algun lloc algú ho haurà dit a fi que el ciutadà se n’assabentés, però segurament la tràgica invasió de la Covid-19 que acapara tots els mitjans ofegà aquesta petita notícia. La taxa s’havia d’aplicar a partir del juliol i a fe de Déu que així s’ha fet. Però resulta que al juliol es paga el consum d’aigua del maig i el juny, per tant la taxa la paguem a partir del maig. Tot és legal, inclús l’avarícia recaptatòria de l’ens que té facultats per establir-la. Perquè ho entenguem, ens expliquen el contingut de la factura i, llegint-la, em queda clar: he fet un pagament de 59 € i l’Ajuntament se’n queda 23,40 €; la Generalitat, 7,90 €; Hisenda, 3,24 €, i per l’aigua queden, només, 24,50 €, per dos mesos de consum. Penso, afligit, amb la quantitat d’impostos i taxes que s’arriben a pagar i que sempre són pocs. Penso en l’esforç que fem seleccionant les deixalles i penso en el plàstic que infecta el mar. Penso en l’efectivitat de l’esforç quan t’arriba una nova taxa bimensual d’un import tan elevat com el de l’increment per tot l’any de la pensió. I els necessitats van en augment.