El Barça titànic, tocat i enfonsat

Ja feia un temps que es preveia el naufragi: no hem de ser massa crítics per adonar-nos de com ha remat tota la tripulació. Semblava com si els vents s’haguessin enfurismat, pels continuats temporals, per no saber portar el vaixell a bon port. S’escau preguntar-se el perquè d’aquestes contrarietats imprevistes.

Cal cercar els orígens del tsunami i descartar la força dels nefastes dirigents. Per intentar reflotar la nau no esperem que s’amainin les aigües, però sí assolir un comandament intel·ligent, amb capacitat de refer la seva navegació.

No es tracta de cap conte mariner, encara que tot hagi fet aigües: vull significar amb això que ens cal un calat sostenible i encoratjador.

El Barça ha de saber llevar àncores urgentment per consolidar-se amb profunditat, en una nova singladura d’equip, per demostrar-se a si mateix que els tifons no són casuals, perquè les previsions et donen els canvis necessaris per evitar l’enfonsament.

Temps ha tingut la capitania per redreçar el rumb, però se’ls ha fet de nit a l’hora de llegir els mapes atmosfèrics, per evitar aquest naufragi d’aquest Barça titànic.