Una altra que marxa
Durant 31 anys m’he considerat una gran ambaixadora de la meva ciutat, de la qual presumia amb orgull allà on anés i a la qual defensava sempre de qualsevol atac. I aquí estic, fent les maletes, tot i mantenir la meva feina aquí i havent de vendre el pis. Una altra que marxa. Crec que estem marxant perquè ja no ens sentim a casa ni ens identifiquem amb aquesta ciutat que un dia va ser cosmopolita i inclusiva, sí, però que, per sobre de totes les coses, era una ciutat de barris i famílies per a tots els que hi vam créixer. Ara, l’Ajuntament centra els esforços a convertir en postals les zones més cèntriques a gust del turista i ha oblidat que Barcelona pertany a la seva gent, als que la viuen i la gaudeixen 365 dies a l’any.
Sembla curiós que una ciutat que es declara “d’acollida” sigui cada vegada menys acollidora per als seus habitants, que cada dia ens sentim més forasters a la nostra llar.
Barcelona