Ja n’hi ha prou

Quan el dogmatisme es troba per sobre de la raó, quan la rigidesa paralitza les neurones (o és en singular?), el diàleg no és possible. Quan la bilis i els testicles ancestrals mesetarios de la casta dirigent són posats –virtualment, però efectiva– contra els drets nacionals de Catalunya i aquest fet conforma l’argumentació del sistema endogàmic centralista, poca cosa pot fer un poble pacífic com el nostre.

Sense intermediaris internacionals potents i determinants no hi haurà autodeterminació. Per a Ñ la unitat no es discuteix. No poden raonar ni imaginar una altra realitat. És una qüestió emocional que passa per sobre de tot argumentari dels DH. Com que saben que en el tema del referèndum som majoria social, no voldran de cap manera arriscar-se. Tenen por de les urnes com es va evidenciar l’1-O. Abans serien capaços de sortir de l’Europa comunitària i continuar munyint-nos econòmicament. Tot menys deixar la colònia catalana.

Indignació per la inhabilitació del MHP Torra és poc. Per accedir a la independència cal evitar al màxim la desunió. Prou de capelletes! Si els vots obtinguts esdevenen el 50,01% en les properes eleccions plebiscitàries, hi ha d’haver el compromís ferm d’aconseguir-la. L’estratègia majoritària per assolir-la no pot esperar més.