Literatura catalana i les dones

Estudiem segon de batxillerat i estem decebuts amb les lectures obligatòries de literatura catalana. Com pot ser que només hi hagi una autora? No seria hora de reivindicar les veus femenines? No n’hi ha prou amb homenatges puntuals o amb reivindicacions poc sòlides el Dia de la Dona. L’art ens permet entendre altres maneres de veure el món, ens fa créixer com a persones i ens fa respectuosos. Però aquests valors no queden reflectits amb els llibres que ens heu proposat aquest curs. Si només presentem llibres escrits per homes, la visió del món queda molt reduïda. Hi ha molts factors que poden canviar depenent del sexe de l’autor, com ara l’ús del llenguatge. Fins i tot considerem que és injust no presentar un ventall més ampli d’autors i autores perquè estem menystenint una de les funcions de l’art, la capacitat de transformar la realitat.

Trobem a faltar algunes autores, com ara Mercè Rodoreda, Caterina Albert, Montserrat Roig, Isabel-Clara Simó, Rosa Leveroni, Maria Àngels Anglada, Maria-Mercè Marçal, Joana Raspall i Clementina Arderiu, entre moltes altres. Potser el curs que ve el Departament d’Educació pot replantejar els llibres i la seva funció.

Atentament.