El lector escriu

Se’m fa tard...

Arribo tard. La vida se m’escapa...

Les hores van cada cop més de pressa; els dies passen de seguida; les pàgines del calendari s’arrenquen en un tres i no res... I els anys no perdonen... Un darrere l’altre ens diuen que cada cop falta menys; i encara sort que van d’un en un!

Em fa por mirar enrere... em fa ràbia posar-me nostàlgic... Obrir aquella caixa de llautó de caramels de Viuda Solano plena de records d’infantesa; mirar fotos en blanc i negre i descolorides pel pas del temps... Hi surt gent que ja ens ha deixat... I si miro endavant tampoc me’n surto.

En aquest temps d’incertesa, d’interinitat, de pors i neguits; de projectes escapçats, d’il·lusions diluïdes; d’objectius inabastables, de metes llunyanes; de nord entelat i boirós... el vent de la tempesta ens va en contra i ens supera, i ens caldrà Déu i ajuda superar el tràngol. La travessia es farà llarga i feixuga però no ens serà permès abandonar la lluita. Per si sol res no fluirà perquè tot influirà, i no per bé. I hi haurem de posar molt de la nostra part.

Tinc la sensació que algú em belluga però no trobo els fils per desempallegar-me’n. Ara cap aquí; ara cap allà. Em vull rebel·lar però hi ha cops que la força no m’acompanya; vull cridar però ningú em sent; no em surt la veu per més que m’hi esforço!

Hauré d’anar al pou dels ànims a cercar-ne més, però em fa por: i si és buit del tot?

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia