‘Carri’

Hi ha polítics que, encara que no pensis com ells, et poden caure millor o pitjor. En Carri cau fatal a tot l’independentisme. I és que segueix la saga dels compis que ja no són amb nosaltres de manera habitual: Arri, Cañas, Girauta, Rivera..., mentiders compulsius que es posen a la boca “todos los catalanes” amb la parla de Tomás de Torquemada.

Té una llengua llancívola, però actualment no el veus tan alterat; igual, quan arribi la neu, canvia. He sentit a dir que de petit ja disposava d’un tarannà agre, tocadallonses i que quan tenia el rictus enfadat s’assemblava a una hiena; com ara. Sigui com sigui, no m’agradaria trobar-me’l irat una nit pels carrers de Barcelona, amb el plus afegit de les pintades de la Colau.

Ja té mèrit fer de polític ull de poll amb l’únic argumentari basat a anar a la contra de les nacionalitats, especialment la catalana, ell que és un caspós nacionalista espanyol.

Iceta i Millo sortiran als futurs llibres de text tradicionals (amb lletra petita, això sí) com els majordoms més nostrats del règim del 78. En Carri tindrà l’honor que la poca gent que en parli l’anomenarà el ‘chiringuito’ d’un forat negre, mercès a la pel·lícula que tractarà sobre individus tòxics premiada al Festival de Sitges, postpandèmia, com a millor film de terror.