Les nostres regles

Fa uns dies, enmig d’una discussió acarnissada de sobretaula, un amic em va preguntar si tenia la regla. Un comentari que, lluny de ser graciós, emmascara un rebuig cap a la menstruació sostingut i perpetuat per la societat patriarcal en la qual vivim. Sembla paradoxal que per un tret natural d’aquelles i aquells que naixem amb vagina ens vegem condicionats socialment, pel fet de menstruar. Com és possible que un tret biològic sigui motiu de vergonya i mofa? Avui en dia, la menstruació encara continua sent un tabú i un argument per no confiar en les nostres capacitats o responsabilitats i alimenta la idea que som inestables. I ja n’estem fins als ovaris, d’aquest relat! La regla no pot ser una excusa més per treure valor a què sentim, pensem, diem o fem.