El candidat no ideal

Un/a polític s’ha de comprometre amb la ciutadania, amb el país. Premissa que tot sovint no es compleix; massa partidisme i poca Catalunya. El MHP Torra seria un bon exemple de com un intel·lectual, una persona del món privat, s’incorpora a la política per lliurar-se, al màxim possible, en bé del comú. A continuació, trets del prototipus de qui et demanarà el vot, però no t’explicarà que el més calent és a l’aigüera:

Un dropo de la poltrona. Un submís a la casta dirigent del partido. Un individu que porta quaranta anys vivint de la sopa boba i parla de renovació. Un indigent universitari. Un amant d’explicar sopars de duro. Un subjecte que un dia et pot dir negre, l’altre blanc i resulta que és rosa. Abans-d’ahir deia sí, ahir no, avui potser i demà que no ho sap. Dels qui prioritzen l’amiguisme davant l’honestedat. El qui no lluita prou per la llibertat de consciència. Funàmbul que passa de puntetes en les morts ocasionades pel Batallón Vasco Español i el GAL, però es posa d’esquena als encausats polítics i llurs famílies. Filibuster que no fa altra cosa que emprar directrius de seguidisme respecte als amos centralistes mentre l’ensabonen al CIS.

Tal com acaben alguns llibres de suposada ficció, tota semblança amb la realitat és pura coincidència.