L’educació del Departament d’Educació...

Sovint quan parlem de pedagogia diem que el nostre exemple és la millor manera perquè els nostres alumnes aprenguin. Quan un parla amb representants de l’administració educativa, espera que l’atenguin educadament... si no fos així, què pensaríem? Quina cara se’ns quedaria si, esperant una resposta de l’administració, passessin una, dues, tres, quatre setmanes? Entendríem que progressen adequadament? O realment necessiten millorar? Realment volen uns ciutadans educats en uns valors cívics i, per això, arreu promouen un treball que els desenvolupi i que ens ajudin a millorar la societat. Però, ves per on, finalment això queda en un “Fes el que jo dic però no el que jo faig”. Res de res... I la coherència? On queda la coherència del qui dona raonaments sense consistència...? I la credibilitat del qui et diu que farà i acaba sense fer res...? I la confiança del qui espera equitat i troba parcialitat...? I, per acabar, on queda la professionalitat del qui té a les seves mans el futur de les properes generacions i respon a les demandes que se li fan des de la incoherència, des de la incredibilitat i des de la desconfiança? Que Déu ens empari... si aquests són els nostres dirigents educatius.