On hem deixat el sentit comú?

N’estic farta, ben farta; sí, a tu t’ho dic, a tu: a tu que et passes el dia donant les culpes de tot al govern i eludeixes la teva responsabilitat com a individu, a tu que et comportes com si tinguessis 4 anys i t’asseus al cantó de la persona amb qui has quedat sense mascareta perquè la llei permet treure-se-la per beure, menjar, fumar, banyar-se... i no incorres en cap falta; sou sis, deu, quinze i la llei ho permet –i els dos metres de distància s’han perdut juntament amb el sentit comú? A tu que fumes una cigarreta arran de l’altre i també a tu, l’altre, que ves a saber per què no li dius res, m’ho dic a mi quan un/a cambrer/a està massa a la vora amb la mascareta sota el nas prenent nota, a mi que et veig cuinant sense mascareta i, en lloc de queixar-me, penso que no tornaré més i no et faig saber el que penso, a tu que em demanes respecte i no t’adones que no has entès la llibertat. La restauració es mor de gana i el responsable del mal ús que fas del local i de la llibertat és el govern, oi? I a tu, restaurador, que no vols fer de policia, per què no fas de ciutadà responsable i poses ordre en el teu negoci? Sí, ho sé, si dius alguna cosa, perdràs clients, aniran al de la cantonada, que no dirà res... Quina mena de societat insolidària i egoista formem? Diem dels nostres polítics davant el procés que no han estat capaços d’unir-se, però i nosaltres què fem? Amb aquesta crisi hem demostrat qui i com som i no hem aconseguit l’aprovat.