A Magda Puyo

Des que va esclatar l’afer dels abusos a l’Institut del Teatre de Barcelona, considero que s’ha tractat el tema d’una manera massa sorollosa i precipitada. El cas denunciat és seriós, i caldria anar-hi fins al fons. Sembla que la dimissió de Magda Puyo hagi resolt en quatre dies una anomalia instaurada des de fa dècades. El silenci de la Diputació de Barcelona m’ha semblat insultant. Conec la feina de la Magda i puc afirmar que sota la seva direcció hi va haver un creixement important a l’Institut. Es va recuperar un caràcter compromès, actiu i, paradoxalment, dels més antimasclistes de la seva història. Ara, amb un lamentable escarni públic, s’ha provocat l’avortament d’un projecte de gestió eficaç i s’ha deixat perdre una gestora competent que treballava precisament per canviar les coses.