La Catalunya real i el racisme colonial

Estic d’acord amb l’article d’en David Marín del 22 de març sobre les paraules d’en Salvador Illa definint Torre Baró i Ciutat Meridiana com la Catalunya real. Això és racisme colonial. El mateix racisme del fill d’espanyols que diu que Catalunya és una m..., el de la dona nascuda aquí que diu que li parlis castellà perquè els seus pares són extremenys o el del cambrer xinès que et diu que no parlis català. L’única diferència amb el Sr. Illa és que ell, en ser català de cognoms, pateix d’egofòbia (o de botiflerisme).

Dir que aquesta és la Catalunya real és dir que no ho és la dels descendents dels catalans que van patir la repressió de Felip V, la que va mantenir la llengua i cultura catalana durant el franquisme, que havien de sentir “Rojillos! Hablad en cristiano!”, la de la Nova Cançó, Edicions 62, Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua. Dir que aquesta Catalunya no és real és com dir que la Bòsnia real és la dels serbis de Bòsnia; o la Irlanda del Nord real, la dels orangistes. Es parla molt de xenofòbia però poc de racisme colonial.

Si el Sr. Illa hagués nascut als Estats Units al s. XIX, possiblement seria un explorador indi de la cavalleria o un membre de la policia índia com el que va assassinar Sitting Bull.