Silenci

Sí; se m’ha acudit parlar i escriure sobre el silenci... Potser perquè parlem i escrivim massa; i molts cops sense saber. I és que si parléssim només del que sabem es produiria un immens silenci que podríem aprofitar per a l’estudi. Això deia en Manuel Azaña. I és que també hi ha silencis meravellosos d’escoltar, va deixar dit en T. Hardy. Els intel·ligents, va deixar anar l’Oscar Wilde, dominen el moment psicològic precís en què no s’ha de dir absolutament res. No deu ser fàcil... Naixem i tardem al voltant de dos anys per aprendre a parlar; i després en tardem més de seixanta o setanta per aprendre a callar. Pensem-hi; és de Hemingway. I ens penedim molts més cops d’haver parlat que no d’haver callat: per què deu ser? Això és d’un poeta romà de fa més de dos mil anys; Publi Siro, es deia. En castellà diuen que “por la boca muere el pez”.

Benaventurats els que no parlen perquè ells s’entenen; segle XIX, Larra. I si hem d’escriure, que sigui intentant que les paraules siguin millors que el silenci; E. Galeano, periodista i escriptor uruguaià mort fa només quatre anys. Tinc clar, però, que opinar és fàcil..., per això tothom ho fa (Josep Pla); tots ho fem, afegeixo jo. Quantes vegades ens deuen haver dit “calla i escolta”? Doncs això.