Autonomia de Portugal

Pensar en gran és fer-ho com a estat propi, no com a Generalitat republicana. Posar el model d’autonomia dels anys trenta del segle passat és no saber la nostra història. Llavors el ribot ja es va fer servir amb l’Estatut de Núria per deixar el del 1932 descafeïnat. Per exemple, el català no era vehicular a l’ensenyament públic, excepte en els Grups Escolars i escoles municipals de Barcelona.

No fer referència explícita al terme república independent és no buscar el camí nostrat per solucionar els greus problemes ancestrals que tenim, ni canalitzar els grans eixos de futur amb personalitat pròpia. Ja sabem qui ens ven fum, paraules buides i projectes amb anys i dècades de retard.

El què i amb qui són igual d’importants quan hi ha constatació que qui t’acompanya no juga net, és un submarí unionista que s’autoanomena activista d’esquerra i és pur progressisme de pacotilla: maridatge d’una vividora amb un xenòfob o una que ensenya el paperet del no, cal més exemples?

No volem l’autonomia republicana, volem l’autonomia de Portugal. S’ha d’anar al nucli de la qüestió. Si hi ha govern i partits independentistes amb majoria absoluta, cal apostar per la submissió a Ñ? No allarguem l’agonia financera que mediatitza serveis públics de qualitat i per a tothom.