Ofrenes als déus

Les religions són com les branques que broten del tronc d’un sol arbre. El tronc ens remunta als inicis de la humanitat i la relació directa amb els déus. Una humanitat esclava i atemorida. Què volien els déus?

“Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva [Gènesi].”

“La terra es va obrir i els engolí amb les seves famílies, amb tots els homes de Corè i tots els seus béns. D’altra banda, una flama que venia del Senyor va consumir els dos-cents cinquanta homes que estaven oferint l’encens [Nombres].”

I al Deuteronomi: “Però de cap manera no mengis la sang, perquè la sang porta la vida, i no has de menjar la vida amb les carns. La sang, doncs, no la mengis: vessa-la per terra com l’aigua. Si ho fas així, sereu feliços tu i els teus descendents, perquè hauràs fet allò que plau al Senyor.”

Avui sabem que el cervell humà excitat pel turment, i la sang, desprèn un tipus d’energia que es tradueix en ones electromagnètiques que agradava als déus. Energies que també s’obtenien en degollar i esquarterar amb vessament de sang. El foc alliberava l’energia vital de les entranyes, encara calentes.