La faula del pou

En la Tribuna del 9 de juliol Els dos pagesos i el pou el Sr. Coello no ens aclareix quin dels dos pagesos de creença diferent –un practica el sàbat i l’altre fa les sis pregàries diàries– viatja a Catalunya. Ni tampoc sabem a quin terreny fan el pou fondo. Sí que sabem que el conflicte és de creences. El nostre conflicte és de fets històrics.

Tampoc ens explica quina mena de pagesos són: petits propietaris, grans propietaris, molt grans propietaris... Sí que sabem que els nostres veïns són molt grans propietaris.

Tampoc ens explica com es va resoldre el conflicte, atesa la desconfiança mútua, si amb una taula de diàleg o per altres mitjans...

El divorci, el vot femení, l’esclavitud, l’eutanàsia, el color de la pell..., la condició del sexe..., s’han pogut alliberar de tots els condicionaments negatius de què eren objecte per mitjà del vot, en les societats democràtiques.

La via del vot per al conflicte Catalunya/Espanya no és viable, els nostres veïns són molt grans propietaris: tenen a la seva disposició, en el Congrés, dos terços dels vots per impedir-nos ser independents. En aquest cas, a la via democràtica s’hi arriba pel reconeixement de les minories. Volem ser lliures. Volem votar.

És un conflicte de fets, no de creences.