Opinió

Ànima, misteri...

Em refereixo a la crítica de l’òpera Lucia di Lammermoor publicada en aquest diari el 21/07/21, signada per Oriol Pérez Treviño. No puc estar-hi més d’acord. Acaba el seu text dient: “La lectura errònia i confosa que en fa la direcció escènica i coreografia de la polonesa Barbara Wysocka acaba per desdibuixar un magnífic resultat musical que li fa perdre l’ànima. I sense ànima no hi ha romanticisme.” És exacte; “sense ànima no hi ha romanticisme”, ni art, hi afegeixo. Jo penso que l’art estimula la sensibilitat, l’ànima que beu del misteri. Qualsevol obra d’art treta del seu temps i espai es converteix en una manipulació inacceptable. Quan en qualsevol obra d’art se’ns en modifica la forma queda desvirtuada. L’òpera és música, dramatúrgia i context històric. Si la traiem del context històric en què fou concebuda perd tot el misteri i l’ànima. Jo no puc escoltar Donizetti o Wagner amb actors vestits del segle XX. Com és que hi ha qui s’atreveix a “posar al dia” òperes per fer-les més accessibles al jovent o a qui sigui? És més honest i democràtic que cadascú es faci seva la versió original, i no que imposin versions ben galdoses. Sembla que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí.

Santa Cristina d’Aro



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.