Treva, pau i lliçons

Han acabat els Jocs de Tòquio 2020. S’ha apagat la flama olímpica. Tant de bo també s’apaguin imminentment les flames a Olímpia (Peloponès), Atenes i altres indrets de Grècia, país a qui devem la cultura clàssica i aquesta competició que va néixer al segle V aC.

Felicitats a tots els esportistes que s’han allotjat a la Vila. Els cinc continents, veïns en un barri. Puges l’ascensor i visites Egipte. Baixes i passes a desitjar buon giorno als italians. Enhorabona per tants anys de sacrifici i esforç, que pesen com tones (va dir el Saúl Craviotto en rebre una altra merescuda medalla).

Or, plata, bronze o diploma, també, per als preparadors físics, psicòlegs, àrbitres i jutges catalans i espanyols que van manifestar la seva alegria pel fet de poder-hi participar.

Més enllà de polèmiques, aquest espectacle esportiu ens ensenya que és molt important saber perdre; i encara més, saber guanyar. Són un aprenentatge la força, la constància, l’esperit lluitador i la concentració de tots els contrincants, hagin tornat amb metall o sense.

I una lliçó de vida és el lema de les waterpolistes entrenades per Miqui Oca: “Prohibit rendir-se.”