A les entitats bancàries, d’avui dia

Unes entitats que van néixer per donar servei als més desfavorits, ara els collen fins al desesper dels clients. Però, com que són necessaris com a mediadors per ingressar nòmines o prestacions, els clients els tenen assegurats. Queda clar que qui realment mana és qui té el control, i qui té el poder és qui té els diners. Una manera de controlar-ho és que es destinin una part dels guanys a Serveis Socials, però amb tot, els guanys augmenten desproporcionadament.

Per acabar-ho d’adobar, ara exigeixen que els clients facin la feina dels seus treballadors, que acompanyaven i atenien qui havia dipositat la confiança en aquestes entitats, obligant-los a fer les gestions ells mateixos amb el risc d’equivocar-se sense que ningú els guiï o dirigeixi en les seves gestions. Tanquen sucursals, redueixen plantilles i gairebé tot ho fan en línia, i quan demanes que t’atenguin personalment et fan anar a una oficina determinada que acostuma a estar a l’altra punta de la ciutat i quan hi arribes et diuen que has de concertar cita telefònicament o hi ha una cua esfereïdora. Hi ha gent que no pot parlar per telèfon perquè no hi sent prou bé (normalment d’avançada edat). Què ha de fer aquesta gent?

Al final acabarem com a principis del segle passat, ens guardarem els diners a casa i anirem ingressant amb comptagotes els quartos justos per pagar els rebuts necessaris que han de venir, amb el risc que, si et descuides un dia o dos, et cobren interessos i/o te’ls retornen.