Tabú

Moltes vegades la societat avança resolent tabús. L’any 1887 es va establir com obligatòria la interrupció de l’activitat escolar entre el 24 de juliol i el 6 de setembre (6 setmanes). Transcorreguts 130 anys, a partir del 2n cicle d’educació infantil la interrupció com a mínim va del 22 de juny al 13 de setembre (mínim 12 setmanes). Res a dir si no fos perquè condiciona les vides familiars i laborals d’alumnes i famílies, provoca classisme infantil, és un dels punts més controvertits de les ruptures de parella, i les àvies i els avis són qui cobreixen la manca de servei educatiu. El cost salarial d’aquesta interrupció és similar al del servei educatiu en ple rendiment. Des del 14 del març del 2020, alumnes i famílies són herois davant tot tipus d’adversitats. En molts països europeus va de 4 a 9 setmanes. L’educació, reglada o de lleure, és un dret fonamental diari. Ambdues formacions són igual d’importants. És trist i car tenir els centres educatius tancats. Quanta formació perduda! Com anuncia Catalunya Ràdio, els estius ja no són el que eren. Fins avui cap polític ha resolt en bé de la majoria el buit creat per aquesta interrupció. És una qüestió tabú. Qüestionar-la provoca tot tipus de reaccions. Hi ha qui ho viu com un privilegi gremial o un delme de les famílies. Es confon servei públic amb vacances. Coneix algun servei públic bàsic (p. ex. sanitat) interromput per les vacances del seus servidors?