Opinió

Lola Ferrer, referent en la lluita pels drets de les persones amb Asperger

M’envien un whats al matí: la Lola Ferrer ha mort aquesta nit... La Lola era gran com a persona. La vaig conèixer l’any 2006, compartíem la preocupació pels nostres fills amb Asperger i autisme, respectivament, i la inquietud de treballar per defensar els seus drets. La Lola Ferrer era una persona amb una energia encomanadissa. Era llum, nervis, decisió i, quan calia, era casa, tendresa, abraçada càlida. Inconformista davant els pocs recursos que l’administració dedicava a les persones amb Asperger, va fundar l’Associació Asperger Catalunya l’any 2003, des d’on va engegar diferents accions, formatives i d’intervenció, per a nenes i nens amb Asperger i les seves famílies. També va impulsar la creació d’una xarxa d’entitats pel territori català dedicades a l’atenció al col·lectiu. Com a presidenta de l’Associació Asperger Catalunya, va ser la primera de posar en relleu les moltes dificultats que tenien les nenes i noies amb Asperger que estaven totalment invisibilitzades. Una tasca ingent durant anys. Sense ella segurament no hauria estat possible.

Ens deixa una persona meravellosa impulsora d’un llegat importantíssim per a les persones amb autisme. Des d’aquí el meu reconeixement, la meva estima cap a ella i tot el meu suport a la família. Lola, el teu somriure i la teva força ens acompanyaran sempre.

Arenys de Mar (Maresme)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.