Opinió

Mostra d’havaneres catalanes

Quin goig poder gaudir de la Mostra d’Havanera Catalana, presentada per Joan Teixidor, que a l’Arbreda enguany ha celebrat el seu 40è aniversari. Amb grups de primera divisió d’aquest gènere musical que em fascina. Per ordre d’aparició, Arjau, Port Bo, Neus Mar i Peix Fregit ens van delectar amb una selecció de luxe, en la llengua que sento, somio i més m’estimo.

Peces de gran calibre com ara El Capità, de Carles Casanovas i Antoni Mas; Com no t’he d’estimar, de Tòfol Mus i Josep Bastons; Mar trencat, de Neus Mar i Emilio Sánchez, o Brau pescador, de Joaquim Oliveras, formaven un tàndem perfecte amb les sardanes La Santa Espina, d’Àngel Guimerà i Enric Moreta; Bucòlica, de Ramon Guitart i Josep Font Sabater; Per tu ploro, de Joan Maragall i Pep Ventura, o Girona m’enamora, de Ricard Viladesau. Per descomptat, a la vila amb el seu nom no hi podia faltar la cançó folk El canó de Palamós, de José Luis Ortega Monasterio.

Gràcies a l’Agrupació Sardanista Costa Brava, que ho va fer possible malgrat els contratemps sanitaris, així com a l’Ajuntament de Palamós.

Esperem que el proper any, si tot va com ha d’anar, cap mascareta ens amagui els somriures i que el compàs d’alegres notes puguem seguir sense morrió.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.