Les obres de la Seu

Els distints governs d’Espanya: dretes, ultres o els més progressistes que mai hem tingut, sempre actuen amb Catalunya de manera similar, bones paraules i auguris de millora, però només és per recollir els fruits que la saba catalana fa florir i germinar. Inversions, les mínimes. Però ara penso que hem arribat al súmmum de la manca de compromís i a l’absoluta deixadesa. Fa quinze anys pel cap baix que l’enllaç tan necessari de l’antiga N-II amb l’A-2 i l’AP-7, que es va projectar entre els termes de Sant Andreu de la Barca i el Papiol-Rubí, semblava que era una obra finançada amb donatius: no s’acabava mai, i el trist és que quan per fi ja està llesta i amb els senyals de trànsit corresponents, tampoc és oberta a la circulació, es veu que s’espera la taula de diàleg que s’acosta. I això no és tot: cal tenir en compte el cinturó del Vallès, que es va iniciar quan ja ningú se’n recordava, o, el que és més greu encara, al terme de Sant Boi de Llobregat, que a la C-245 hi hagi una rotonda perillosíssima que no és precisament un Nobel d’enginyeria en un tram de forta circulació, quan de temps immemorial es varen començar les obres per solucionar aquest pegat per resoldre les incorporacions del trànsit de l’autopista C-32 a l’esmentada C-245 en el nus que es forma a la zona de Sant Boi i el riu Llobregat. Es va aturar aquest projecte entre desmunts de terra, traçats confusos i unes columnes de suport per a hipotètiques bigues, utilitzades actualment només per pintar-hi grafits.

La Sagrada Família s’acabarà primer!!!