El lector escriu

“L’imperialisme cultural”

Davant els fets ocorreguts a l’Afganistan, els analistes i editorialistes es pregunten quin serà el lloc que ocuparà l’imperi nord-americà en un futur. En un article de Le Monde Diplomatique titulat “L’imperialisme culturel” (desembre del 1974, p. 7) s’hi llegia: “El poder dels imperis sempre és proporcional a la debilitat dels colonitzats. I aquesta debilitat no és només econòmica o militar. També és –i potser sobretot– intel·lectual. [...] També hi ha d’haver la fascinació dels colonitzats, subjugats pel suposat model superior que se li ofereix des de fora. El poder econòmic apareix llavors com la manifestació de l’excel·lència cultural que ho justifica. La qual cosa suposaria que l’aparell econòmic dominant era un producte pur de la intel·ligència que governava l’imperi i que escapava de qualsevol conflicte entre els valors de la civilització que defensa i la cerca de beneficis que persegueix. La fascinació intel·lectual dels colonitzats no és suficient en si mateixa. Ha de ser alimentat, mantingut per l’imperi, que utilitza tots els mitjans moderns de comunicació i publicitat amb aquesta finalitat.”

És per això que en el període de la guerra freda cultural –anys cinquanta del segle passat– la CIA va implantar en els Congressos per la Llibertat de la Cultura (sic) els gargots i esoterismes abstractes per tal de substituir i menystenir les arts figuratives pròpies de la civilització europea. Com deia Josep Pla, el món de la cultura és ondulant i dona moltes voltes...

París



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia