Contrast

Us escric sobre una roca arran de mar. Espero el primer raig de sol. Davant meu, les illes Formigues. M’envolta un paisatge idíl·lic, enganyós. Una estudiada harmonia. Tant de bo hi hagués pau i tranquil·litat dins totes les cases. Enguany ja lamentem sis dones mortes per violència masclista. Cap al nord i cap al sud el diner ha malmès la natura. Mar endins hi ha repetits crits d’auxili a Occident. Aquí molts dormen plàcidament. Arran de mar observo ancorats vaixells de molta eslora amb poca gent a bord. Mar endins, ai las! De camí a casa em creuo amb uns ciclistes. Mai els havia vist tan ben equipats. Metres més enllà un ciclista amb una rovellada bicicleta sense marxes. La por augmenta les instal·lacions d’alarmes. Els presentadors del telenotícies es comenten les vacances. Molts oients no poden endollar un ventilador. Hi ha qui menja el que vol. Hi ha infants sense un àpat diari. Un 21% dels catalans viuen sota el llindar de la pobresa. M’agradaria veure una església més propera a Casaldàliga. Joves cerquen altres espiritualitats. A TV3 s’anuncia una cervesa amb un romanç en una cala solitària. Al telenotícies observo els crits d’impotència d’un noi en un flotador rebentat a la Mediterrània africana. L’observen impassibles defensors armats de la legislació vigent. Té raó la cançó “casa nostra és casa vostra”?