Vallirana, carrer Major o travessia?

No va ser fàcil, als noranta, convèncer l’Estat, titular de la via, de les bondats de construir una rotonda a l’entrada de la travessia urbana de l’N-340 per frenar la velocitat, sobretot la de les banyeres de les pedreres que arribaven a cent, i garantir un accés segur al nou institut.

Aquella rotonda, la primera en carretera nacional, era també la primera intervenció d’una nova filosofia de circulació tranquil·la d’una futura ordenació de la travessia com a carrer Major, “un carrer per viure-hi”. El projecte, presentat a la població, va ser actualitzat el 2010 per l’enyorat urbanista Josep Oliva, autor de La confusió de l’urbanisme. Ciutat pública versus ciutat domèstica.

Ara, un parell d’anys després de l’entrada en servei de la variant, un nou Ajuntament està executant la primera fase d’un projecte, pel que es veu, amb altres intencions. No només no s’eliminen els semàfors a demanda actuals, sinó que se n’hi afegeixen dos o tres més, esperem que intel·ligents.

Tot un despropòsit si tenim en compte que, amb la variant, no tenim trànsit de pas, tret d’algun despistat, i que la intervenció no resol problemes com girs a l’esquerra (Soleia) i elimina carrils d’incorporació (Lluís Companys). Sense entrar a valorar el fet de no canviar prèviament un clavegueram obsolet o avançar la plantació del nou arbrat, és força evident que, si no es produeix un gir aviat, s’està endreçant una travessia, però no el carrer Major de la Gent.